Sembla que l’esforç cristià per arribar a tots els homes ha xocat amb una societat en la que “el fet cristià” passa a ocupar un lloc marginal. En resposta a aquesta realitat el Papa Benet fa referència a l’Església com a “minoria creativa”. Tot recordant el text de Jesús quan diu: Veniu a Mi petit ramat”.
Un gran historiador, Arnold J. Toynbee, diu que les situacions històriques de grans canvis hi ha qui s’abraça a un passat que ja cau, i altres fugen vers el futur, no recordant el passat. En aquest moment la “minoria creativa ”ha de ser capaç de realitzar la transició entre el que és antic i el que és nou. Recordem l’Església del Segle d’Or. Santa Teresa davant d’una Europa dividida va ser fundadora de “minories creatives”, com són les carmelites descalces. Una petita minoria de Sants va ser capaç de fecundar la nostra Església amb sava nova. Perquè una minoria conformista no pot ser minoria creativa. En aquella situació de minoria del fet cristià no és podia conformar en les coses exteriors o rituals, sinó que havia d’assumir el repte de ser creativa en la societat des de una nova relació personal amb Jesucrist.
El Senyor parla del gra de mostassa, del llevat, de la sal, de petita llum. Es tracta sempre de la potència del que és petit, fràgil, de la força del gra de blat per a donar fruit. Si formem part de la “minoria creativa” cristiana, com pot ser la parròquia, podem trobar en Déu la gràcia i el consol de prendre la decisió més encertada, suportar adversitats, perdonar enemics, il·luminar la societat amb signes d’esperança. Els cristians estem sempre en camí i serem sempre una minoria, que ha de ser “minoria creativa” de futur amb la força de l’Esperit de Jesús.